Si jo mai considerés invertir en la construcció, cercaria ajuda peti qui peti. De fet, vull creure que la majoria d’inversors s’envolten dels millors assessors per dur a terme un negoci d’aquestes característiques. N’hi ha prou amb què un amic em recomanés un professional amb bones referències? Potser hi confiaria, però no pas amb total seguretat. M’agradaria trobar algú seriós i rigorós, un suport tècnic, un enllaç entre els diferents actors que em garantís la gestió sencera del projecte, si fa o no fa, que s’encarregués de gairebé tot. Existeixen aitals agents?
Pregunto, navego per la xarxa, m’informo, llegeixo en un web que la dita professió s’anomena “Assistència en la gestió de projectes” o Project Monitoring. Entesos, ho començo a veure clar.
Amb tot, el primer neguit que m’assalta està relacionat amb l’adquisició mateixa del terreny, ni tan sols estic segur de si compro bé o malament. Em relaxo tanmateix, aprenc que això es fa durant la Due Diligence, o sigui que el Project Manager coordina i gestiona el projecte des de bon començament. Després, m’acompanyarà en la fase de viabilitat, a l’hora de designar el promotor, i des de la posada en marxa de l’operació fins als darrers serrells de l’obra, inclosa una llista de revisions exhaustives. Tot plegat, arrodonit amb la conformitat de la recepció definitiva. Som-hi.
N’aprenc més, descobreixo que el meu assistent filarà prim: consultarà les empreses implicades i en farà un seguiment, analitzarà els documents d’estudi, d’execució, el DOE, i els financers (ofertes globals, cotitzacions, feines addicionals…), i verificarà els plans d’execució i els documents contractuals. Fins i tot farà un seguiment dels expedients administratius i participarà en les reunions amb les autoritats municipals, des de la fase de disseny fins a l’obtenció dels permisos que calguin.
Tot rutlla, m’hi poso a fons, agafo el mòbil i truco a diverses empreses del ram per sondejar el mercat. Ara bé, passada una estona, no és pas or tot el que lluu, les promeses inicials quant a la tasca dels Project Managers no les veig enlloc. Just abans de claudicar si més no, trobo un interlocutor pacient que m’atén i sembla comprendre els meus requeriments, aquesta vegada és una veu femenina que em fa preguntes escaients, m’escolta, la conversa s’esdevé fluida i profitosa. Ella és una Assistent en la gestió de projectes i em detalla les responsabilitats que té com a mitjancera: és cabdal fer anàlisis correctes, establir una relació de confiança amb mi i amb els actors de l’obra, transmetre la informació a temps, conèixer el projecte millor que jo mateix, i saber llegir les meves necessitats. M’enlluerna aquest darrer punt. La deixo enraonar, domina la seva feina i sap què diu, sobretot en relació als reptes de les noves missions de Project Monitoring:
— És cabdal saber adaptar-se als nous desenvolupaments tècnics constructius, als horaris cada cop més ajustats, als nous tipus d’edificació (Darrer Quilòmetre, per exemple), i anticipar els entrebancs administratius en especial quant a la vessant ambiental, o en aquells que apareguin durant l’obra.
M’engresco perquè l’entesa funciona, però continuo tenint dubtes:
— Quins son els beneficis de contractar un intermediari?
La resposta m’arriba com una bafarada d’esperança, l’experta em fa cinc cèntims dels arguments a favor, el mot clau essent: “avantatges”
— D’una banda, avantatges tècnics pel mer fet d’anticipar solucions constructives i adaptar el projecte a temps i, de l’altra, avantatges financers gràcies a l’anàlisi tècnic i econòmic de les ofertes que us permetran d’identificar les despeses addicionals i fer front a qualsevol negociació sense neguits. També us garantim el correcte esdevenir de l’operació quant a la part administrativa, sobretot a l’hora d’obtenir tot el reguitzell d’autoritzacions necessàries; sense oblidar d’identificar les desviacions que puguin sorgir en relació a la planificació o als errors de la mà d’obra, i mirar d’endreçar-los amb solucions escaients.
La meva curiositat creix, m’atrau la professionalitat i l’agilitat mental de la Project Manager, la seva passió s’encomana. M’obro, continuo enraonant, si bé ambdós ens adonem que la cosa va per llarg. Decidim quedar.
L’endemà ens trobem al centre de París, al carrer Faubourg Poissonière 136, un cafè força acollidor, “molt hygge” com diu el cambrer danès. Es presenta ella i TOP MANAGEMENT, l’enginyeria internacional per la qual treballa, especialitzada en la gestió de projectes de disseny i de construcció, ja siguin industrials, logístics, comercials o d’oficines. Demano un espresso:
— Quins són els projectes més importants de Project Monitoring que heu completat darrerament?
— Un d’espectacular seria el de Carrefour, a Poupry, de 130.000 m², però també en destacaria un de tècnic, una nau de fred de 35.000 m² a Lens.
La conversa transcorre encalmada, ella m’explica la metodologia que empren a TOP MANAGEMENT, la seva manera de fer i allò que els diferencia: primer analitzen els problemes que hi puguin sorgir a l’obra des d’abans mateix de plantejar-la i, amb aquest estudi previ completat, envien un informe al client i l’ajuden a prendre una decisió final; aleshores s’esdevenen innombrables converses telefòniques, reunions setmanals, bimestrals i mensuals, memòries periòdiques per email, seguiment de documents de tota mena… la tallo i li demano detalls més concrets de l’empresa. Ella sembla encantada:
— TOP MANAGEMENT gaudeix d’un coneixement global del sector logístic de fa deu anys, a banda de tenir un equip d’experts força especialitzats, amb una capacitat de reacció davant els entrebancs envejable per la pròpia versatilitat dels professionals que hi treballem. Tot això en diferents idiomes: sabeu que segons el tipus i on es faci l’obra, canvia completament la manera de treballar?
— Jo pateixo pels meus diners…
— Abans, la majoria de naus es construïen en “blanc”, és a dir sense un llogater definit, fet que reduïa les especificitats pròpies d’un edifici i l’estandarditzava, però això ha canviat, ara el llogater imposa els seus designis de manera que l’obra es complica, s’encareix, però alhora és més segura. Cal doncs trobar un client final… em segueix?
— Et seguiria fins a la fi del món!
